Ubicació dels arxius al llar del temps

Les primeres notícies de la ubicació de l’ACU ens parlen de la seva existència a les dependències de la sagristia de l’antiga catedral, moment en què la documentació s’emmagatzemava dins d’arquetes i caixes segurament de fusta, ordenades pels índexs del notari Pere Tragó. Quan amb el pas del temps, el volum de la documentació va anar augmentant i atesa la circumstància no gaire recomanable que es compartia l’ús arxivístic amb el litúrgic propi de la sagristia, es va decidir al segle XVI construir un petit edifici annex a la catedral, en concret darrere de la capçalera al llevant, el qual es va convertir en la nova seu de l’ACU. Aquesta es dividia en dues sales: una més gran de 54 m2 i una altra menor de 13 m2. Per a aquesta ocasió es van elaborar uns armaris de fusta, conservats fins al moment present, els quals posteriorment van ser pintats i decorats amb escenes costumistes i esdeveniments històrics rellevants del moment. Els armaris es van pensar de manera que el seu interior s’adaptés al tipus de documentació que haurien de conservar: bé fossin papers, grans pergamins, fitxes, llibres… Tant l’edifici com bona part del mobiliari original es conserven avui dia.

Durant la Guerra Civil espanyola, la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya va ordenar el trasllat de la totalitat de l’ACU a les dependències de la Biblioteca de Catalunya, a efectes de salvaguarda i custòdia, segura del valor del patrimoni cultural esmentat. Acabada la contesa militar, els fons van ser tornats i reintegrats a la seva seu arxivística de l’edifici contigu a la catedral de La Seu d’Urgell.

Com a tercer i darrer emplaçament (abans de la seva ubicació actual), el dia 2 d’octubre de 1977 es van inaugurar unes noves instal·lacions del Bisbat d’Urgell, concretament al tercer pis, en les quals es va adequar un sistema d’arxius compactes que van acollir la documentació de l’ACU.

En el cas de l’ADU, en estar tota la documentació produïda per la Diòcesi, va ser arxivada des dels seus inicis a dependències del Bisbat fins que l’any 1975 tota la documentació d’aquest Arxiu va ser traslladada al quart pis de les actuals oficines administratives al qual es va arranjar també un sistema d’arxius compactes per a la seva conservació.

Arribats a aquest punt s’ha de fer especial menció dels Arxius Parroquials, els quals posseeixen una entitat pròpia i particular en haver estat produïts per cadascuna de les més de 400 parròquies amb les corresponents sufragànies que ha arribat a tenir la Diòcesi d’Urgell al llarg de la seva història. Ens estem referint als registres sagramentals, manuals notarials, capbreus, testaments, censals, llibres de comptes, llibres de processos, llibres de confraries, etc., que cada parròquia va anar generant i conservant de manera individualitzada. D’aquesta manera els criteris de conservació van arribar a ser tan diferents i variats com rectors existiren a cada parròquia al llarg dels anys. Aquesta variabilitat quant a circumstàncies de conservació, va provocar que el 1972 el bisbe Joan Martí i Alanis veiés la conveniència de reunir en un mateix espai tots els arxius parroquials donat el seu estat d’abandó i el perill que corrien de desaparèixer. Conseqüentment, va decretar recollir tots els documents parroquials anteriors al segle XX. La totalitat de la documentació recopilada corresponent a aquests Arxius Parroquials va ser ingressada a l’ADU que, des d’aquell moment, va passar a custodiar-los classificar-los i descriure’ls.

Gràcies a aquesta actuació es va poder salvaguardar la majoria de la producció documental de les parròquies, exceptuant aquella que a causa de variats desastres tant naturals com motivats per l’home (vegeu per exemple la Guerra Civil Espanyola quan es va cremar gran quantitat de documentació), no va aconseguir perdurar fins al present.

Actualment s’està duent a terme un projecte de digitalització dels fons parroquials a través d’un escàner zenital, el qual permet la consulta digital de manera presencial a les instal·lacions de l’Arxiu. D’aquesta manera, es contribueix en primer lloc a la conservació, protecció i preservació dels llibres físics, i en segon lloc, a la millora en la facilitat de la consulta a través d’ordinadors disposats a l’ús dels investigadors. Es preveu que, en els propers anys, es culmini la digitalització dels fons parroquials i es pugui continuar amb altres fons de gran interès històric.

És aquest caràcter propi dels Arxius Parroquials el que motiva que siguin considerats un tercer Arxiu dins dels de l’Església d’Urgell: APU o Arxius Parroquials d’Urgell.

La seu actual dels arxius de l’Església d’Urgell

Les modificacions de les dependències destinades a conservar la documentació, experimentades al llarg dels segles i acabades de descriure, van culminar recentment amb la inauguració el 10 d’octubre del 2014, de la nova seu de l’ARXIU DE L’ESGLÉSIA D’URGELL.

Seguint amb les millores constants dutes a terme pels seus predecessors, l’actual bisbe d’Urgell, Joan Enric Vives i Sicília, va decidir emprendre el projecte d’unificació d’aquests tres Arxius en un sol edifici que reunís els requisits tècnics i de seguretat més moderns que precisava la documentació. Va ser així com es va escollir l’antiga església de Nostra Senyora dels Dolors, construcció del segle XVIII i contigua al Palau Episcopal, com a nova seu. Calia però, una adequació en profunditat de l’edifici ja que es trobava certament e